Ha arribat el gas natural!

per Miquel Carrillo

El gas natural arriba per fi a Gelida.

Al veure les banderoles penjades dels fanals anunciant l'excel·lent notícia (“alegra’t, arriba Gas Natural”), m’ha vingut al cap la frase que em va dir el 2005 un directiu de Gas Natural: “alcalde, no sé com us ho heu fet, però hem rebut instruccions de dalt de tot de la companyia per fer arribar el gas a Gelida, costi el que costi”.

Divendres passat es va presentar oficialment davant el públic al saló del Casal, ple a vessar com mai. Les mateixes persones de Gas Natural que, un any i mig abans, havien anunciat en roda de premsa a l’ajuntament que Gelida tindria gas.

Tenir gas al poble és molt més que una notícia important. És fer un salt qualitatiu endavant. És oferir comoditat, millora en la de vida de les famílies. És oportunitat de negoci per a les empreses. D’aquí a poc tindrem a la ment la imatge del “butanero” tocant la "bocina" de forma impertinent pels carrers, com un record entranyable però molt desfasat en el temps.

L’acte de divendres va ser emotiu per als qui hem estat treballant perquè Gelida tingui gas. Allà hi vaig trobar el Joan Nicolau, que forma part de la comissió municipal creada el 2003 per fer possible la portada del gas. Vull tenir un record per a en Joaquim Mercader i en Jordi Carrillo, que havien estat membres de la mateixa comissió fins que malauradament ens van deixar. L’alcalde, el socialista Lluís Valls, va explicar a tothom la seva versió de com l’ajuntament ha fet venir el gas. Va dir algunes coses però se’n va deixar d’altres. Casualment, va explicar les gestions fetes pels dos alcaldes socialistes i va deixar en l’oblit la feina dels altres ajuntaments, concretament de l’anterior mandat, que és quan es va aconseguir portar el gas. Curiosa manera d’escriure la història, de tergiversar de forma partidista el que és l’èxit d’un poble. A l’escoltar aquella infàmia, he sentit la necessitat d’explicar el relat de com ha estat possible que el gas arribés a Gelida.

Als anys 80, fa 25 anys, ja es va crear una primera comissió municipal, amb participació de diversos veïns, per procurar portar el gas natural. La comissió es va entrevistar amb Gas Natural i ja llavors es va veure que per tenir gas era imprescindible que la paperera Guarro Casas es connectés al servei. El seu consum, seria més gran que la suma del conjunt de domicilis gelidencs. Quan el desplegament de la xarxa de gas pel territori català va arribar al municipi de Sant Esteve Sesrovires, concretament a la presó de Can Brians, es va determinar que la connexió a Gelida vindria des d'aquest indret. A l'any 1998, l'Ajuntament pren l'acord d'atorgar la concessió administrativa de gas a Gelida a Gas Natural SDG, SA, desestimant l'opció de Repsol, que hauria subministrat gas propà des d'un dipòsit al municipi i no en connexió a la xarxa del país.

A l'any 2000 Gas Natural redacta el projecte de traçat de la canonada des de la presó de Can Brians fins al terme de Gelida. S'inicien els tràmits d'expropiacions, es publiquen al BOE les dades de les finques afectades i s'arriba a acords amb els propietaris. L'empresa Guarro Casas presenta al•legacions al traçat per l'interior de la seva finca. L'aprovació del traçat es bloqueja en aquest punt i el projecte queda aturat.

Des de l'any 2001 no es coneixen més gestions, fins l'any 2003.

El 22/04/2003 es signa un conveni entre Gas Natural, amb el seu President Sr. Antoni Brufau, i el Departament d'Indústria de la Generalitat, amb el Conseller Sr. Antoni Fernández Teixidó. Aquest conveni preveu "la Fase D del Pla d'extensió de la xarxa de gas natural a Catalunya", que contempla que un 98% dels municipis disposin de gas natural. En aquest conveni s'assenyala, en el punt Tercer, que Gas natural realitzarà el projecte durant l'any 2003 a diversos municipis entre els quals hi figura Gelida. L'actuació queda condicionada a la captació de la indústria paperera (es refereix a Guarro Casas).

Al juny es constitueix l’ajuntament governat per Esquerra i CiU.

El 3/10/2003 l'Ajuntament es reuneix amb Gas Natural (Srs. Antoni Llarden -director corporatiu-, Frederic Ventura -delegat de Barcelona-, Jesús Bueno -cap comercial-) i acorden proseguir les negociacions per aconseguir l'arribada del gas natural. Gas Natural requereix com a condició que es confirmi la voluntat de Guarro Casas per utilitzar el gas com a energia i un informe dels consums industrials previstos.

El 10/10/2003 l'Ajuntament comunica per escrit a Gas Natural que Guarro Casas té el màxim interès en el projecte i que el director general de Guarro està disposat a participar directament en les converses. L'empresa Guarro avalua el seu consum anual en 300.000 m3 de gas natural. Per altra banda l'Ajuntament ha tramés una enquesta industrial a les empreses dels polígons gelidencs per saber el possible consum.

El 13/01/2004 es reuneixen l'Ajuntament , Gas Natural i Guarro Casas. L'Ajuntament entrega els resultats de l'enquesta industrial. També aporta solucions al traçat, per salvar les dificultats de Guarro i la travessa del polígon Can Panyella. Gas Natural diu que serà necessari conèixer el resultat de l'estudi econòmic que estan elaborant sobre el projecte de Gelida. El projecte, actualitzat d'acord amb les normatives actuals, té un cost de 1,3 milions d'euros (200 milions de pta.).

El 18/02/2004 es reuneixen Gas Natural i l'Ajuntament. Gas Natural comunica que l'estudi econòmic no permet iniciar el projecte, a no ser que la Comisión Nacional de Energia reconegui aquest projecte dins de la relació d'actius que es va elaborar quan fa 3 anys el govern central del PP va lliberalitzar el sector. Per les infraestructures incloses dins aquella relació, Gas Natural percep un canon. L'estudi econòmic es fa amb una perspectiva a 20 anys vista i sobre el supòsit que, degut a la lliberalització, Guarro deixés de ser client de Gas Natural en un termini de 3 anys i passés a ser només client de "peatge" de la infraestructura. Amb aquestes bases, el benefici previst és d'un 2%. El mínim acceptat per Gas Natural és d'un 7%. El benefici, en el cas que no es tingués en compte el cost del projecte, seria del 8%. En definitiva, Gas Natural no vol assumir el projecte i traspassa la responsabilitat a l'Administració. No executarà el projecte de Gelida si no s'inclou, amb efectes retroactius, dins la relació d'actius aprovada per l'administració central. Aquest tràmit pot tardar 2 o 3 anys a resoldre's i no consta que fins ara se n'hagi aprovat cap dels que s'han sol•licitat pels diferents ajuntaments. És a dir, tornàvem a estar encallats.

El 2004, semblava encara impossible que Gelida pogués tenir gas. Va ser llavors quan vam recórrer al que seria la solució per desencallar definitivament el tema: els contactes personals. Sempre he cregut que l’acció municipal no s’ha de tancar a les regidories i l’alcaldia. A Gelida, per sort, hi viuen persones amb molts contactes i bones relacions que poden facilitar, i molt, la gestió pública. En el cas del gas natural va ser així. Els vaig demanar la col·laboració i la resposta va ser ben positiva. La gestió es va fer directament al president de La Caixa, accionista majoritari de Gas Natural, i de La Caixa van arribar instruccions a l’empresa del gas en els següents termes: el gas natural havia d’arribar a Gelida, costés el que costés, fins i tot encara que Guarro no es connectés –finalment sí que ho ha fet-. Les persones implicades mai han volgut que se’ls reconegui públicament el que van fer. Però des d’aquí els ho vull agrair, perquè sense aquestes gestions personals no hi hauria hagut, ara, gas natural a Gelida.

(article publicat també en el bloc de Miquel Carrillo)